Algunes vegades, al matí o a la tarda mirem cap al cel i en ple dia veiem la Lluna, blanca sobre blava.
Es diu col•loquialment Lluna de dia i es produeix com a part del cicle natural de rotació i translació de la Lluna i la Terra. Malgrat ser alguna cosa molt habitual i comú ens crida l'atenció.
La Lluna es veu des de la Terra amb diferent aspecte segons sigui la seva posició relativa pel que fa a la Terra i el Sol. A aquestes variacions visuals se'ls crida fases. Són nova, cambra creixent, plena i cambra minvant.
En la Lluna Nova, el satèl•lit està alineat amb el sol i no podem veure-la des de la Terra perquè està aombrada per la resplendor.
A mesura que passen els dies, la Lluna va creixent. Primer apareix com una c invertida en l'hemisferi nord i una c en l'hemisferi sud que va augmentant el seu grossor i il•luminant cada vegada més superfície del satèl•lit.
Des de la perspectiva d'un espectador situat a la Terra, la Lluna es va separant del Sol i amagant-se després de l'horitzó cada dia més tard que el nostre estel pel que podem veure la Lluna de dia a la tarda i en fosquejar.
Després, la Lluna segueix rotant al voltant de la Terra i entra en fase minvant. En aquesta fase, la Lluna anirà apareixent per l'horitzó cada vegada més tard des que el Sol es va amagar.
Arriba un moment en el qual la Lluna torna a amagar-se en l'horitzó alhora que el Sol, és la Lluna Nova i arrenca amb ella un nou cicle.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Moltes gràcies pel teu comentari